Déu n’assacii qui en té ganes,

Déu n’assacii qui en té ganes,
de menar parei major,
que jo n’estic més redó
que un malalt qui fa quartanes.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Llaurar - Pareller - Parells

Poble

Artà

Núm de glosa

518

Volum

Altres cançons relacionades

Voldria que es sol fos ara
a sa rima de la mar
i jo que pogués rallar
una estona amb so compare.

Mai m’ha agradat amoixar
persona qui està fellona.
Qui s’entona, es desentona,
i si no, entonat se’n va.

N’ets polida i guilant jove
i tot quant dus t’està bé.
Ja ho ha d’esser llambriner
es fadrí que porà fer
capçal de sa teva cóva!