Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.

¿Vols que et diag ses veritats
que són unes coses clares?
Cada cosa a son temps;
d’estiu cigales.
Un aucell qui no té ales
no pot volar.
A una casa sense pa,
no estan contents.
A una jaia sense dents,
dau-li es pa moll.
Una gerra sense coll
no està acabada.
I a una bóta buidada
ni hi ha que punyir.
Es nostro morir
s’acosta cada hora.
A ses parts d’enfora,
no sé què s’hi fa,
i per haver-hi d’anar,
me sap com a greu.
Qui pledeja amb Déu
mai guanya.
Ses regles d’Espanya
s’usen així.
Qui s’aixeca dematí,
pixa allà on vol.
Val més dur dol
que morir-sè.
Qui jura ver,
no jura fals.
En es llocs alts,
bones mirades.
Ses torrentades
van cap avall.
Es fadrins dins un ball
van orugats.
Ets homos gats
caminen tort.
No hi ha com la mort
per fer plorar.
En el món no hi ha
com sa riquesa,
perque sa pobresa
ningú la vol.
Un llum en es sol
no fa claror.
Un homo traidor
fa dues cares.
Es coll d’es frares
tots són peluts o pelats.
Vet aquí es cuento
de ses veritats.

A Sineu hi ha villar
i confiteria nova:
això no és bo per un pobre
que sols no té per menjar.