Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.

A la matinada fresca, lai, lai, quina fresca hi feia!
Jo me’n vaig anar a caçar, lai, lai, quina fresca hi fa!
No trobí caça ninguna, ni res per encativar,
Només una joveneta, qui guardava bestiar.
Ella estava adormideta a l’ombra d’un auzinar.
Vaig coir un ram de violes, damunt ella el vaig tirar.
Les violes eren fresques i la jove es despertà.
Quan la jove se despertà, la color va tramudar.
-¿Què cercau aquí, bon jove? ¿Què veniu aquí a cercar?
-La vostra amor, joveneta, si vos la’m volíeu dar.
-Demanau-la a lo meu pare, jo no la vos puc donar.
Si el meu pare la vos dóna, jo no la vos puc negar.
-¿No em diríeu, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves i els anyells del meu germà,
i els bouets són de mon pare; si los vui, los me darà.

Quan me varen batiar,
que m’aguantava es padrí,
ja vaig conèixer amb mi
que vós me fèieu penar.