Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.

Comprador.-¿Què en voleu d’aquesta campaneta
que fa tan bon so?
Venedor.-Set caixes de diners
i encara més.
Comp.-Anau, anau,
que sa coa vos cau.
Ven.-Veniu, veniu
que sa coa vos riu.
A la campaneta: -¿Quantes campanades vols?
Campaneta: -Deu.
Comp. i Ven.-Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu. ¿Què t’estimes més: pa o peix?
(Si la campaneta diu “pa”, va al lloc del cel. Si diu “peix”,va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
- Unes cases.

Si jo arrib a casar-mè
n’hi haurà molts que duran dol.
Sa sogra diu que no em vol,
i es sogre, en anar tot sol,
volta per no encontrar-mè.