Si es meu rallar gust no et dóna,
tir ses paraules al vol.
Alça ets uis i mira es sol;
veuràs un molí que mol,
consemblant a ta persona
per compte teu, i fa estona
que camp així com Déu vol.

Si s’estimat me fa ceies,
m’ha avorrida i no me vol,
jo me n’he posat per dol
unes faldetes vermeies.

Saps quin combat vaig tenir
a damunt aqueixes sales!
Ja me’n tiraren, de bales!
No em varen porer ferir.
I Cicerò va venir
a veure’m batre ses ales;
jo sempre vaig trobar escales
o portals per on sortir.