Altres cançons relacionades
Carrer Nou, amb tantes roques,
com hi som, no en puc sortir;
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
En sentir el nom de Francesc,
és com la mel de la bresca:
me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s‘esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva
¿Déu que se n’ha descuidat?
Tradicionari de Mallorca
