Jo estava dalt un ravell,
una cama a cada banda,
i una jove de Randa
vengué a prendre’m es capell.
Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré:
me’n fot de sa carabassa;
d’es qui la’m dóna també.