Jo me n’anava a Llubí
amb un carro sense bandes
carregat de rates blanques
i totes varen fugir.

Sa guerrera m’he mirada
d’es cap fins an es talons,
i a sa brutor d’es garrons
hi poren néixer ciurons
de catorze pams d’alçada.

-¿Vols-me dir com has campat
aquest temps que no t’he vista?
–Pas una vida molt trista
ausent de vós, estimat.