A dins Son Mesquida Nou
jo hi estaria llogada
sense paga ni soldada.
Digau a l’amo si em vol.
Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
L’eterna Sabiduria
a tots mos va redimir;
en quant Déu, no pot patir,
i en quant homo, va morir
i triumfà amb alegria.
La seva Mare Maria,
qui tants de mèrits tenia,
del món també es despedí;
al qui li vol acudir,
remei del cel li envia.