Na Maria d’es Mosquer,
enguany s’és feta cartera.
Tot quant té ho dóna a espera
i no guanya cap dobler.
Estimat, absent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com se veu tota sola,
canta fort i piatós.
Jo voldria esser fustera
per fer arades a s’amor:
les hi faria d’aubó
de canya, que és lleugera.