Estic damunt un coster,
aiximateix veig enfora.
Jo tenc d’arribar a ser nora
de can Tomeu, si convé.

Jo en pensar-hi ja m’acub
quin estat du més ganànci’:
un fadrí vei sap a ranci;
si és casat, sempre està amb ànsi’
sa dona si el fa banyut.

Es porxo de Son Serralta
diuen que s’és esbucat
i ha ferit mon estimat
i du es senyal a sa galta.