Aquest camí de Son Puig,
qui n’és mes llis que una pauma!
En sentir anomenar Jaume,
sa pena que tenc me fuig.
Si som pobre, ja hi som nat,
i mai acab s’alegria;
jo amb ningú em barataria
mentres visca amb sanitat.
Com vós sentireu tocar
ses campanes de la vila,
mon bé, deixau Son Mesquida
i veniu-me a soterrar.