Sa fia d’En Parragó
-no sa major; sa segona-
era s’al•lota més mona
de tot Mallorca en redó.
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
perquè te n'has duit mon bé
de davant la meva vista.
A Cuba mos n’hem d’anar
i allà tots serem cubanos.
Ditxòs qui porà tornar
a l’iglesi d’ets Hermanos.