Per la vila tothom diu
que m’has tocada sa coa;
n’és de plànyer un aucell jove
que li esbutzen es niu!

Jo en pensar-hi ja m’acub
quin estat du més ganànci’:
un fadrí vei sap a ranci;
si és casat, sempre està amb ànsi’
sa dona si el fa banyut.

Qui té tasca, bé pot jeure,
però en haver-la acabada,
i si la hi donen sobrada,
d’es braços s’ho ha de treure.