-Moliner, moleu-me prest
i feis-me bona farina,
i demà, com tornaré,
ja vos duré una prima.-
Se’n va i se’n du sa farina
i en fa lo que n’ha de fer,
i aquell pobre moliner
encara espera sa prima.
A cada cap hi ha fita,
i en es solc sa partió;
jo no deixaré s’amor,
maldament sigui petita.
Si es pern del món se rompia
i Mallorca s’afonàs,
i s’aigo que s’eixugàs,
i Déu del cel davallàs,
estimat, perque mudàs,
jo encara no mudaría.