No crec en sos mentiders
quan diuen sa veritat.
Damunt sa cova d’un gat,
hi vaig estra tot lo dia
Un bastiment me venia
que duia ets abres d’aubó.
Pujàrem per Son Goixó
i allà posàrem forqueta.
En es molí d’En Cusseta
mos donaren berenar.
Nou mesos vèrem estar
menjant figues, menjant réms.
I, tu pots i jo no puc,
es vaixell mos dugué a Lluc
i an es Torrent de Pareis.
Tot són fies i conseis
en parlar de festejar.
En Torretes hi va anar
i crecava esclata-sangs.
N’hi demanàrem uns quants;
no mos ne volia dar,
Deu doblers se va posar:
-Preniu-los, vet-los-t’aquí!-
Noltros vàrem dir que sí,
i else mos vàrem menjar.

¿D’on veniu, que veniu roja?
¿Que heu anada per sa pols?
Ets enamorats són molts,
¿i vós voleu esser monja?

Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.