S’aire mos dóna aliment;
sa terra i es foc, llecor;
s’aigo mos dóna verdor
que regala el món existent.
I el gran sol resplandent
mos dóna llum i claror
i el Divino Redemptor
força i coneixement.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vents
Poble
Petra
Camp Semàntic
Aigua, Déu, Elements, Foc, Productes alimentaris, Religió i creences, Sol, TERRITORI
Mètrica
7a7b7b8a6a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
8
Núm de glosa
159
Volum
II
Altres cançons relacionades
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Tradicionari de Mallorca
