Dau-mos vent girat, Senyora, sols que no sia mestral, perque és un vent tan mal que sa terra i tot tremola.
Vents
Sant Joan
En Déu tenc la confiança que tornareu, bona amor, que, després d’una maror, sol venir una bonança.
Jo arrosseg sa fauç per terra per veure si la rompré. Mal diantre de ferrer com la fé de tan bon ferro!
Cada dia dematí, quan m’aixec, me rent sa cara; bon partit faré, mu mare, perquè som guapo i fi.
