Afica endins es fauçó,
treu-lo prest, que no es rovei.
¿Tu, que no veus En Vermei
que, se’n va an es ponedor?

Qui mal anda, mal acaba;
sempre ho he sentit a dir.
Una fadrina mundana,
bé floreix, però no grana
i arriba a fer mala fi.

O són set o són vuit anys,
amor, que us he festejada,
i tan llímpia us som deixada
com una espasa daurada
que du un cavaller en les mans.