No tens que tremolar, Eulari',
que jo et vull fins a la mort:
jo tenc un poder més fort
que es testament d’un notari.
Mare meva, no em veureu,
no ser amb una grossa pena
lligat amb una cadena
a l’abre sant de la creu.
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?