Aqueix vent sa Moixeta
mai en el món m’ha agradat,
perque me fa acalar es cap
i es nas qui em fa goteta.
Ja sé que la gent dirà
que em vaig enamorar jove:
qui posa llevat i tova,
té esperança de pastar.
A s’Allapassa segava;
sabeu que estava de bé!
D’allà enmig d’es sementer
veia es sogre qui em vetlava.