Jo no m’ho hagués pensat mai,
un tal de tu, ramellet:
que em dassis es tibulet,
lo que està damunt, davall!
Mon cor d’alegria salta
en veure’t o sentir-tè;
jo seria de parer
que no te’n mirasses d’altra.
Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.