Jo estic damunt un cimal
es més alt de s’olivera:
feis pregàries amor meva,
que, si caic, no em faci mal.
Ma fia, pren-ho amb paciència,
pren el món així com ve;
jo faré sa diligència
per casar-te l’any qui ve.
No em véngues pus amb cançons;
arregla’t així com pugues.
Lo que em deus, vui que m’ho dugues.
No posasses messions!