El gloriós Sant Ferrer
sap treuere aigo amb un paner,
fora caure-n’hi cap gota.
Cent monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
Mirant a ses tramuntanes
de llevant fins a ponent,
de monge n’hi havia cent
totes disn un monestir.
Sa Priora qui n’eixí
de les Índies de Cabrera.
N’era una carabassera
que feia prunes de nau.
Girant a Sant Nicolau,
me vaig tirar dins Girona.
La Reina de Barcelona
sap filar estopa grossa
anant dins una carrossa,
i balla sa tarantel•la
en es costat d’una perla
qui balla fora faldons.
Sentíem ets eriçons
que bevien aigo amb neu.
En es Pla de Sant Mateu
un traginer de garroves,
carregat de rics i pobres,
venia de Capdepera
i va haver de tornar arrere
a un lloc molt esborrat,
i va sopegar a Ciutat
en es campanar de Porreres.
Mils i mils de sangoneres
abordaren un vaixell,
amb ses ales d’es capell
qui anava per damunt roques.
-Hala, dones, posau lloques
que moltes n’hem de mester,
que, en venir es mes de gener
i és es mes que fa més sol,
diferent d’es juriol
que es temps sol esser molt fred
i es sol se pon dejornet…

Enmig d’es carrer estic,
i es qui passa s’arracona.
Maria, la bona nit
ja pots pensar qui te la dóna.

Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.