Jo m’aixec de matinada, pas per ca vostra i no hi sou. I ara ja no hi ha rou, ni rou ni gens de roada; sa boira ja s’ha escampada p’es comellar de Son Pou.
Boires i rosades
Artà
Jo festejava una al•lota que nomia Paratjal, i va perdre es davantal. Paratjal, Paratjalota!
Sa llengo, si ho reparau, està amb dues tancadures. Hi ha persones tan pures que no hi tenen pany ni clau.
Es meu angelet té son i no se pot adormir. Seria bo es cantar-lí, poc poc, es vou-veri-vou.
