Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià
no la m’has volguda dar.
Que és d’ingrat aqueix cor teu!
Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.