Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sol
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Comares, Sol, Viatges
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
42
Volum
II
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Com veig es sol que se pon,
de lo que em dóna més pena.
Alerta, guerrera meva,
no t’haja de tòrcer es coll!
Diuen que dijous qui vé
és es dijous d’es compares
i s’altre es de ses comares
i s’altre es dijous jarder.
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna en es ponent.
Cadascú pendrà son vent
i jo me’n ’niré a ca nostra.
Tradicionari de Mallorca
