Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Serenos
Artà
Espècies, Gastronomia, Infantesa, Jocs i entreteniments, Moixos, Mort, Pasta i coques, Salut i malaltia, Serenos
7a7b7c5b6d7d
Assonant
6
435
II
A los sants metges vaig dir:
-Sa meva amor està malalta;
si s’ha de casar amb un altre,
molt prompte feis-la morir.
Borinant borinant vaig néixer;
borinant borinant moriré;
seré morta i enterrada
i encara borinaré.
La granera.
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.