Es sereno ha mort un moix
i l’ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n’hi ha!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenos
Poble
Artà
Camp Semàntic
Espècies, Gastronomia, Infantesa, Jocs i entreteniments, Moixos, Mort, Pasta i coques, Salut i malaltia, Serenos
Mètrica
7a7b7c5b6d7d
Rima
Assonant
Versos
6
Núm de glosa
435
Volum
II
Altres cançons relacionades
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Si estau una altra setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
mitja unça de carn humana.
Plou i fa sol,
ses bruixes se pentinen,
plou i fa sol
ses bruixes duen dol.
Tradicionari de Mallorca
