Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!

Si llev sa mà d’es mantí,
es garrot tornarà blan.
Ses meves mules diran:
-Sa guerra de Tetuan,
¿que és venguda per aquí?

Al Camp de Massena, una font hi ha,
qui aigo vol beure s’ha d’ajoneiar.
Ses dones qui alleten van a entrecavar,
garrideta, i un saltiro, van a entrecavar.
Entrecaven vaumes dins un comellar,
garrideta, i un saltiro, dins un comellar.
Entrecaven vaumes dins un corralet,
garrideta, i un saltiro,dins un corralet.
Per allà s’estila passejar gerret.
garrideta i un saltiro,passejar gerret.
Es gerret, senyora, teniu-lo tancat,
garrideta, i un saltiro, teniu-lo tancat,
amb set tancadures i un forreiat,
garrideta, i un saltiro, i un forreiat.