Poc m’alegra es saig com ve
a pagar es tai voluntari;
manco m’alegra es notari
per fer es testament darrer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Saigs
Llucmajor
429
II
Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.
Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
A Binissalem es vi
és bo i poc fa molt d’efecte,
segons quin és es subjecte,
i si no està un poc alerta,
quan vol no el deixa fugir.