Poc m’alegra es saig com ve
a pagar es tai voluntari;
manco m’alegra es notari
per fer es testament darrer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Saigs
Llucmajor
429
II
Per sa muntanya hi ha neu
i per Campos calabruix;
des d’aquí veig un cambuix
que m’alegra el coret meu.
A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
Com jo sent olor d’encens
o remenar s’encenser,
me record de lo meu bé
si deu esser per aquens.