Jo i tu, que som tan amigues,
popdríem anar plegades:
s’estimat mos ha deixades
ara que vénen ses fires.

S’ase meu ja està cansat
de traginar matanceres:
que es passegin per ses eres,
i es mal estarà arreglat.

Ets al•lots d’es Forn d’es Vidre,
quan los van a despertar,
per pegar bona dormida
s’afluixen de berenar.
I com ve un poc més grandia,
ne fan quatre estiraments,
i tots los seus pensaments
són de “jo berenaria”.