Un temps casar-me volia
amb fia conrador,
i ara he mudat s’amor;
sa mare, que guard sa fia.

Damunt sa pedra d’es vas,
si t’hi asseus algun dia,
diràs una avemaria,
que jo dues te’n diria,
basta i prou te festejàs.

No em véngues pus amb cançons;
arregla’t així com pugues.
Lo que em deus, vui que m’ho dugues.
No posasses messions!