-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!

Digau-li a s’escarader
que no som ratapinyada:
amb so segar de vetlada
ja tenc una mà espenyada
de pues d’aranyoner.

Sabràs que, de plorar tant,
m’hauré danyada sa vista.
Ausent de tu estic tan trista
com la corona de Cristo
que portava el Dijous Sant.