Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.

Vós sou un ramell teixit
de rosetes beneïdes.
Jo donaria mil vides
per rallar amb vós una nit.

Qualsevol homo menut
qui amb so rallar és voluntari,
lo que no posa d’altari’
ho posa de llenguerut.