Da-li-porxo, da-li porxo,
o si no, da-li terrat,
an aqueixa mala bruixa
que m’ha robat s’estimat.

A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.

A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.