Estimat meu, tot hi ès:
vós fadri i jo fadrina.
N’hi pren com la plata fina,
que torna an es mateix pes.
Jo tenc un enamorat
pubil, i diu que bé em vol;
a ca seva n’és tot sol
i diu que tant li agrad.
Carta, com arribaràs
an es puig de Sa Bastida,
corre, que la meva vida
per l’amor se troba al pas;
que, si de tu no fa cas,
prompte jo perdré la vida.