Un estudiant va a escola per aprendre sa lliçó. Cara de figa aubacor, tu me’n faç una cada hora!
Estudiants
Algaida
Quines paraules tan fines té aquesta jove, en parlar! Ell me faria tirar es llibre de ses matines!
Ses coses atropellades no poren sortir molt bé. Tenia d’es Carrutxer anous i metles torrades.
Una figa martinenca, crivellada, fa paper. I jo també que en faré si arrib a ésser porrerenca.
