Un meló de mare morta
ja no té es gust natural,
i perque n’hi pren igual
d’aquella boira mortal
que s’aixeca a s’Arenal
i s’assola a dins l’Horta.
De Guiemerà, s’amor;
de Solleric, s’alegria;
de Vallgornera voldria
assistència del Senyor
i es sebre de Salomó
i sa gràci’ de Maria.
A sa casa sempre ve
un sonador de guiterra;
jo me’n ric si no té terra:
si no tenc pa, ballaré.