A Capdepera,
una n’hi ha
qui cada dia
va a confessar.
Ella fa veure
que hi va per Déu,
i hi va per veure
s’estimat seu.
Li dóna consol,
li tira polvos
davall es llençol.
Davall es llençol,
li varen trobar
unes beaces
i un aubardà.
Jo no me cans de mirar
a s’enfront d’una tafona
perque hi habita es qui em dóna
més aliment que es menjar.
Vós sou un ramell teixit
de rosetes beneïdes.
Jo donaria mil vides
per rallar amb vós una nit.