Simó, Simó, Simó,
com te veig per sa vinya,
jo amb tu no hi vui rinya;
Simó, Simó, Simó,
com te veig per sa vinya,
jo en tu no hi veig amor.
El qui ralla, més valdria
sa volta d’es pago fes
i damunt ell trobaria
tant de mermular o més.
Ara sa darrera va,
tant si dorm com si és colgada.
Pegau forta sa sonada
i cremau-li s’enramada,
que per ella tot hi va!