Si és veritat, Catalina,
que no em vulgues gens de bé,
¿saps a on t’esperaré?
A dins es vas del Roser,
dins un clot com una mina.
Aqueixa cara de sol
a un germà meu agrada:
això és modo de cunyada
que tendré, si Déu ho vol!
Madoneta, aixecau-vós
i feis aixecar sa fia;
em pens que ella me daria
aigordent millor que vós.