Entenent me vares dar
que tot Andratx era teu:
sa cosa que em sap més greu
que no em vaig casar a gust meu
ni tenc lloc a on estar.

Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.
Jo cant enmig d’es carrer,
bona amor, davant ca vostra.

Ses trencadores de metles
saps que s’han posat de món!
Se passegen es diumenges
per vila: “Jo som, jo som”.