Mu mare sempre em comana,
cada vespre, com me’n vaig,
que la trii petita i sana
i baixeta de gavatx.

Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.

Mestre Piris diu: -No, no!-
que no vol comprar pastura,
perque es seu bou, per ventura,
no serà pasturador.