Margalides de garriga
no m’apaguen sa talent;
però vós, sol resplendent,
en estar-vos de present,
no us puc mirar que no riga.
Fadrí que festejarà
una fia de madona,
ja tendrà una pell bona
per forrar una aubardà.
Sa Corema ja se’n ve
com un cavall en es cós;
dijunis me’n toquen dos:
es primer i es darrer.