Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
En arribar ja m’hi pos
an es costat de sa mare,
i li dic: -Digau-me ara :
¿voleu per gendre es meu cos?
Tenia Na Palacanyes
i vaig armar Na Coa-d’ai;
ell no n’heu vista cap mai,
somera amb tan poques manyes!
Na Palacanyes du fueros
i Na Coa-d’ai també.
De ses pedres que duré
he d’alçar ca s’Esgoder
deu pams més alt que es Crucero.