Un temps, en veure soldat,
feia una hora de torcera,
i ara la faig de drecera
perque hi tenc mon bé estimat.
Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
garrida, sa meva gent
és tan noble com sa vostra.