¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Molt m’agraden ses mongetes
perque és un llegum purgant,
i un homo de tant en tant
repica ses castanyetes.
A Son Ramis, saps quin bull!
tots es fadrins hi fan pressa.
Allà on veuen que vessa
van a fer-hi caramull.