Tonina-Ignàcia, tu enganes
En Llorenç, que és amic meu.
Mereixeries de Déu
un any i mig de quartanes!
Tan fortes són ses amors
com ses muntanyes relades.
Si vénc claretes vegades,
jo hi som per no enfadar-vós.
No sopava, si m’ho pens,
ni em llimpiava sa cara.
Sa fia va dir a sa mare:
-Sopem prest, que he de fer blens.