Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Soldats
Poble
Llubí
Núm de glosa
778
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un pobre predicador,
si perd es fil, tot va en orris;
diuen que es capellà Floris
no tornarà provar-hó.
Ses al•lotes de Sineu
només guanyen un velló:
com ve es cap de sa setmana
no les basta per sabó.
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Tradicionari de Mallorca
