Al•lotes, mirau-vos-hí
en so cantar, si voleu,
que es fadrins d’avui en dia
s’enamoren de sa veu.
Quan vaig veure es sementer,
jo me vaig posar a fer gloses.
Déu, que sap totes les coses,
sap lo que més mos convé.
Cada dia dematí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí,
i de darrere sent dir:
–La jove, ¿què deu tenir,
que va tan mortificada?
−¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
ho deu haver de fer així?