Es coneixedor, estimada,
que an es soldats voleu bé:
anau de corter en corter
a veure qual és que té
sa cara més ben posada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Soldats
Artà
Assonant
290
II
Estimada, vós poreu
posar sa balança al fi;
estirau-la devers mi,
que no us ne penedireu.
Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.
Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.