Tants d’anys voldria estar amb tu
com grans d’arena hi ha a mar,
ni vei ni jove tornar;
fora emprar-mos de ningú!
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada
Saps quin llaurar fa tan trist
ausent de vós, estimada!
En anar a espigolar es blat
de dins s’hort de ca s’Hereu,
al•lotes, ja pensareu
cadascú en s’enamorat.