Santa Mònica sagrada,
mare de Sant Agustí,
emparau sa meva ànima,
que ara me’n vaig a dormir.
A Alaró són llevats agres;
ja ho haureu sentit contar,
que volien baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.
Com el tenc a dins sa mà,
no me surt envant ni enrere.
Si no fos per sa lletrera,
no el podria safalcar.