Hermosa i polida anau,
gentil flor de galania;
per rallar amb vós, aniria
set anys i vint-i-un dia
per damunt punxes de clau.

Abans de sortir per vila,
mon pare ja et va avisar:
-No me parles de casar
en no esser que fos pobila.-
Com la vaig tenir pobila,
a ca nostra vaig anar:
-M’heu de donar terra i vinya
i unes cases on estar.

No hi hauria tants de brins
de blat a una corterada
com vegades t’han trobada
per la vila amb sos fadrins.