Jo tenc vint-i-nou guerreres
i a ningunes les men por,
perque, quan se’n va de jo,
me’n ric si se colga amb elles!
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?
Si vols esser bona aiguera,
has d’aprendre de siular,
i d’estiu podràs guanyar
bones messes damunt s’era.